La gran reconstrucció

Daron Acemoglu, professor d'Economia Aplicada al MIT, va ser nomenat dues vegades un dels 100 millors pensadors globals per Foreign Policy, i va ser el guanyador de 2019 del Premi d'Economia Global de l'Institut de Kiel. En paraules de The New York Times Magazine, és "tan atractiu com un economista pugui ser". Ha rebut la prestigiosa Medalla John Bates Clark per ser un dels economistes de primer nivell menor de 40 anys, el Premi Nemmers d'Economia, el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement i una beca Andrew Carnegie. Recentment, Acemoglu ha publicat (amb James Robinson de Harvard) The Narrow Corridor: States, Societies, and the Fate of Liberty: la continuació molt esperada de la seva narració històrica, Why Nations Fail. És una avaluació vital i general de com la llibertat floreix en determinats estats, però es converteix en autoritarisme o fins i tot anarquia en d'altres, i com la llibertat pot seguir prosperant, malgrat les noves amenaces globals. The Narrow Corridor va ser nominat com un dels millors llibres de 2019 per The Financial Times i Kirkus Reviews. Classificat com "Un treball de sorprenent ambició... Intel·ligent i oportú", per Newsweek, i "Un altre llibre excel·lent i perspicaç d' Acemoglu i Robinson," pel premi Nobel Peter Diamond, The Narrow Corridor és una exploració essencial de la llibertat en l'era actual.

Acemoglu és també coautor, amb Robinson, del bestseller de The New York Times Why Nations Fail: The Origins of Power, Prosperity, and Poverty, una obra important de pes històric, polític i cultural que apareix només un cop cada pocs anys. Al llarg d'aquest ambiciós i vigoritzant treball (preseleccionat per al premi al Llibre de Negocis de l'Any del Financial Times), Acemoglu respon a una pregunta que ha confós als principals experts durant segles: per què algunes nacions són riques i altres pobres? En lloc de mirar (enfocar-se en el) al clima, les pràctiques culturals o la geografia, hem de concentrar-nos en les institucions, argumenta, tan forts com a pobres, polítiques i econòmiques, per comprendre la prosperitat i l'èxit. Denominada "lectura obligatòria per als polítics i qualsevol persona interessada en el desenvolupament econòmic" per Jared Diamond (Guns, Germs, and Steel), i "un treball esplèndid i una mostra de rigor econòmic" per The Wall Street Journal, Why Nations Fail ofereix aclaridores solucions als nostres problemes econòmics més fonamentals: com treure a milers de milions de persones de la pobresa, construir institucions sòlides i sostenibles i potenciar la democràcia efectiva.

En l'actualitat, l'experiència d'Acemoglu abasta tot l'espectre de la macroeconomia, amb un enfocament en el paper de les institucions en el creixement polític i econòmic. Com reaccionaran les institucions als canvis demogràfics de segle XXI? Com canviarà l'economia global el sorgiment de noves superpotències? Com es transformarà la naturalesa de la feina i l'ocupació a mesura que més llocs de treball, tant a Amèrica de Nord com en el món en desenvolupament, siguin reemplaçats per robòtica i intel·ligència artificial? I com podem protegir les nostres institucions democràtiques vitals, els fonaments del nostre sistema polític, mentre les crisis financeres, la política polaritzada i els salaris reduïts erosionen la confiança en la democràcia mateixa? Per obtenir respostes, respostes reals, basades en investigacions originals i una de les nostres ments més agudes, el públic recorre a Daron Acemoglu.

Acemoglu és professor al MIT i membre electe de l'Acadèmia Nacional de Ciències, l'Acadèmia Nord-americana d'Arts i Ciències, la Societat Economètrica i la Societat d'Economistes Laborals. El seu treball acadèmic cobreix una àmplia gamma d'àrees, inclosa l'economia política, el desenvolupament econòmic, el creixement econòmic, la desigualtat, l'economia laboral i l'economia de les xarxes. És autor de cinc llibres, incloent-hi Why Nations Fail i The Narrow Corridor. Acemoglu també ha escrit per a revistes convencionals com Esquire i Foreign Policy, és un orador habitual per bancs, think tanks, corporacions i altres institucions importants arreu del món, i ha rebut atenció d'alt perfil a The New York Times, Washington Post, Financial Times, Bloomberg Businessweek, The Economist i molts més. També és coeditor de publicacions acadèmiques, com The Journal of Economic Growth.

Acemoglu ha rebut nombrosos premis i guardons, inclosos el Carnegie Fellowship, el Premi Jean-Jacques Laffont i el Premi d'Economia Global. Va ser guardonat amb la medalla John Bates Clark, el premi Erwin Plein Nemmers i el premi BBVA Frontiers of Knowledge.

Hilario (Portbou, 1960) és president de KPMG a Espanya des de l'1 d'octubre de 2016. Amb més de 30 anys d'experiència en la firma, és soci des de 1996 i membre del seu Comitè de Direcció des de 2004. Ha liderat la pràctica d' Advisory (Consultoria) entre 2006 i 2011, moment en què va passar a dirigir l'àrea d'Auditoria fins al seu nomenament com a conseller delegat el 2013.

La seva experiència i responsabilitats li han permès liderar projectes d'auditoria de corporacions i grups empresarials cotitzats, de due diligence financera en transaccions nacionals i internacionals i dirigir operacions econòmic-financeres per a un gran nombre de clients.

Com a president de la firma a Espanya, Hilario forma part del Consell Global de KPMG i del Consell d'EMA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica), cosa que li permet conèixer de primera mà les grans tendències en gestió empresarial i els reptes dels sectors públic i privat en l'àmbit internacional.

És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Complutense de Madrid, membre del Registre Oficial d'Auditors de Comptes d'Espanya i de l'Institut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya.

López D. José María Álvarez-Pallete es va incorporar a Grup Telefónica a 1999 com a director general de Finances de Telefónica Internacional, i aquest mateix any va passar a ocupar el càrrec de director general de Finances Corporatives a Telefónica S.A. En 2002 va ser nomenat president executiu de Telefónica Internacional. Entre 2006 i 2011 va ser director general de Telefónica Llatinoamèrica. El 2011 va passar a ocupar el càrrec de president executiu de Telefónica Europa. I en 2012 va ser nomenat conseller delegat de Telefónica S.A.

És membre de Consell d'Administració de Telefónica S. A. des de juliol de 2006 i des del 8 d'abril de 2016 és president executiu de Telefónica S.A. Des de març de 2019 és membre del Consell Assessor de SEAT, SA,.

Va començar la seva activitat professional a Arthur Young Auditors el 1987, abans d'incorporar- se a Benito & Monjardín / Kidder, Peabody & Co en 1988. En 1995 va entrar a treballar a CEMEX sent nomenat, el 1998, director general d'Administració i Finances del Grup CEMEX a Indonèsia. És llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid, i a més va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat Lliure de Brussel·les. Disposa d'un International Management Programme (IMP) per IPADE. Entre moltes altres distincions, l'any 2016 va ser nomenat com el 'Millor CEO' d'Espanya per la revista Forbes i el Consell Superior d'Esports li va concedir l'ingrés en la Real Ordre del Mèrit Esportiu en la categoria de Medalla de Bronze. En 2019 li va ser concedida la Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc, va rebre el premi al "Directiu de l'Any" en la categoria de gran empresa per l'Associació Espanyola de Directius i va ser elegit "Líder empresarial de l'any" per la Cambra de Comerç d'Espanya-Estats Units. El 2020 ha estat guardonat amb el premi ECOFIN al "Financer de l'Any" i l'Associació de Màrqueting d'Espanya li ha nomenat "Líder Empresarial Impulsor del Màrqueting".

Va néixer a Belmonte (Astúries) el 20 de març de 1956. Va cursar estudis de Formació Professional a Noreña (Astúries).

El 1975 es trasllada a Barcelona i comença a treballar a l'empresa Maquinista Terrestre i Marítima (actualment Alstom). Aquell mateix any s'afilia a la Unió General de Treballadors. Aquí és on té el primer contacte amb la llengua i la realitat social catalana i és quan s'interessa per aprendre la llengua de país. El 1977 és elegit secretari d'Acció Sindical de la secció sindical de la seva empresa, i és membre de comitè d'empresa de la Maquinista des de les primeres eleccions sindicals en 1978.

Aquest mateix any es converteix en secretari d'Organització de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya. A partir d'aquest any assumeix diferents càrrecs al sindicat, dels quals el més destacat és el de secretari general del Sindicat del Metall de Barcelona, el sindicat amb més afiliació de la Confederació en aquell moment. L'any 1988 és reelegit secretari d'Organització de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya i membre de Comitè Confederal de la UGT. El 1989 és nomenat president de la Comissió Gestora de la UGT de Catalunya, i el maig de 1990 el VIII Congrés de la UGT de Catalunya l'elegeix secretari general, càrrec per al qual és reelegit en els sis congressos posteriors.

Quan accedeix a la Secretaria General emprèn una nova línia política amb l'objectiu de transformar el sindicat en una organització moderna, autònoma políticament, plural i integrada en la realitat de la societat catalana. Contribueix a la consolidació i creixement de l'organització impulsant el treball en diferents àrees socials i sindicals amb la creació de serveis específics dins del sindicat, com l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya (AMIC), la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC) i Avalot - Joves de la UGT de Catalunya.

Pepe Álvarez és el primer dirigent sindical que va crear el seu propi bloc TEU resposta sindical. Des de la seva intuïció sobre l'evolució de la societat ha apostat per impulsar la presència del sindicat a internet i les xarxes socials, així com la incorporació d'eines audiovisuals a la comunicació sindical. En aquesta línia, va impulsar la creació de Canal-UGT a la UGT de Catalunya.

És secretari general d'UGT des de la seva elecció en el 42 Congrés Confederal de la Unió General de Treballadors d'Espanya, celebrat el març de 2016. El 43 Congrés Confederal, celebrat a València del 18 al 20 de maig de 2021, li ha reelegit secretari general. A més, Pepe Álvarez és membre titular del Comitè Executiu de la CES (Confederació Europea de Sindicats) i del Consell General de la CSI (Confederació Sindical Internacional).

El maig de 2019 és elegit vicepresident de la Confederació Europea de Sindicats (CES), amb el 91,5% dels vots, en la celebració del 14 Congrés de la CES, celebrat a Viena (Àustria).

Nascut a Pineda de Mar, el 16 de novembre del 1982. Està casat i té una filla.

És llicenciat en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya i Màster en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona. Ha ampliat estudis sobre polítiques públiques per al desenvolupament econòmic a la Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard.

Ha participat del programa de doctorat en història econòmica de la Universitat de Barcelona amb una tesi doctoral sobre la política econòmica de la Mancomunitat de Catalunya, actualment interrompuda per la dedicació exclusiva a les tasques de Govern. Ha col·laborat com a investigador amb l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa i ha estat professor associat de la Universitat de Perpinyà. Anteriorment, ha treballat en un despatx d’advocats especialitzat en assessorament jurídic a empreses i administracions públiques.

Ha estat vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda des del 19 de maig del 2018 i ha assumit funcions de la presidència de la Generalitat de Catalunya des del 30 de setembre del 2020, arran de la inhabilitació del president Quim Torra per part del Tribunal Suprem. Abans, ha estat secretari d'Economia del Govern de la Generalitat, càrrec que ha ocupat des del gener del 2016.

Ha estat diputat al Parlament de Catalunya durant deu anys, del 2006 al 2016. Ha estat portaveu d’ERC a la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost del Parlament de Catalunya, des de la qual s’ha responsabilitzat de la negociació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i ha impulsat iniciatives legislatives en l’àmbit de la banca pública, la política fiscal i la protecció dels deutors hipotecaris. També ha estat responsable parlamentari d’habitatge i dret civil. En política municipal, ha estat set anys regidor de l’Ajuntament de Pineda de Mar, del 2011 al 2018.

És militant d'ERC des del 2000, i de les Joventuts d'Esquerra Republicana des del 1998. Portaveu nacional de les JERC (2003-2007). Ha estat membre de l'executiva nacional ERC del 2003 al 2010 i actualment n’és el coordinador nacional.

Ha participat en diverses entitats socials i culturals, entre les quals el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar, l'Agrupament Escolta i Guia Montpalau de Pineda, entre d'altres. És membre d'Òmnium Cultural i de Metges sense Fronteres.

El 24 de maig del 2021 ha estat investit 132è president de la Generalitat de Catalunya.

Descripció dels estudis:
Llicenciatura en Farmàcia amb un postgrau en dermofarmàcia i té estudis de dret

Experiència professional:
Entre 1995 i 1999 va exercir a la farmàcia familiar

Altres dades d'interès:
“Sense igualtat, no hi ha progrés, i sense progrés, no hi ha futur. I jo vull guanyar el futur des del progrés social.” (Frase del discurs de presa de possessió)

Francina Armengol i Socias és presidenta del Govern de les Illes Balears des del 2 de juliol de 2015, dia en què va prendre possessió al Consolat de Mar.

Nascuda a Inca l’any 1971, va iniciar la seva carrera política a l’ajuntament del seu poble, on fou regidora des de l’any 1998 fins a l’any 2000.

Des de 1999 és diputada al Parlament de les Illes Balears, on ha estat portaveu des de 2004 fins a 2007. Així mateix, ha ocupat el càrrec de consellera del Consell de Mallorca entre 1999 i 2004 i ha estat presidenta de la institució insular entre 2007 i 2011.

Entre 2016 i 2017 ha estat presidenta de la Comissió de Recursos Naturals (NAT) del Comitè Europeu de les Regions.

Francina Armengol és la secretària general del PSIB-PSOE des de l’any 2012 i també ha estat membre de l’executiva federal del PSOE. Els seus inicis en el Partit Socialista varen ser al capdavant de la Secretaria de la Dona, entre 1997 i 2000. Aquest any, assumí la secretaria general de la Federació Socialista de Mallorca i ocupà el càrrec fins a 2012.

Nascut a Barcelona el 1941, en José Luis Bonet conflueixen dos mons aparentment diferents, però que ell no només ha sabut compaginar, sinó que els ha fet complementaris: el món acadèmic i l'empresarial. Doctor en Dret amb excel·lent "Cum Laude" per la Universitat de Barcelona i premi extraordinari en Doctorat, José Luis Bonet va ser, durant 49 anys professor d'Economia Política i Hisenda pública de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Paral·lelament, en el món de l'empresa, des del seu nomenament el 1966 com a director comercial de l'empresa Freixenet, José Luis Bonet ha participat directament en el creixement i expansió d'aquesta empresa familiar fins a arribar a la presidència del grup el 1999. En l'actualitat ocupa la presidència d'honor de Grup.

Convençut que la internacionalització és encara una assignatura pendent de l'economia i l'empresa espanyola, Bonet ha estat al front de diverses organitzacions, la finalitat és ajudar i conscienciar sobre la importància d'incrementar la presència de les marques espanyoles en mercats exteriors. Ha presidit durant 14 anys, des de 2004 fins al 2018, el Consell d'Administració de la Fira Internacional de Barcelona. I és president d'honor del Fòrum de Marques Famoses Espanyoles, després d'ocupar la seva presidència durant 16 anys.

Des de novembre de 2014 és president de la Cambra de Comerç d'Espanya, una corporació de dret públic la finalitat és la representació, promoció i defensa dels interessos generals de les empreses. Està integrada per les entitats més representatives de la vida economicoempresarial de país: les grans empreses, les cambres de comerç nacionals i internacionals, les organitzacions empresarials i d'autònoms, i l'Administració.

Ana Botín va ser nomenada presidenta executiva del Banc Santander el setembre de 2014. Avui, Santander és un dels bancs més rendibles i eficients entre els seus iguals, que atén més de 148 milions de clients i empreses individuals a tot Europa, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

Durant la crisi de la covid, Santander ha prestat una mitjana de més d'uns mil milions d'euros diaris per donar suport a les empreses, alhora que ha ajudat a més de 6 milions de clients mitjançant la provisió de moratòries i altres mesures.

Sota el seu lideratge, Santander experimenta una ambiciosa transformació digital: la seva franquícia de banca digital, Openbank ja és el banc digital més gran d'Europa per actius i Santander ha aprofitat la seva escala i lideratge tecnològic en pagaments per crear PagoNxt.

Mentrestant, Santander dóna suport a la transició cap a l'economia verda, sent un dels majors prestadors d'energies renovables del món i és partidari del UN’s Collective Commitment on Climate Action (Compromís col·lectiu de les Nacions Unides sobre acció climàtica).

Ana va començar la seva carrera a JPMorgan a Nova York. El 1988 es va unir a Santander per liderar l'expansió del grup a Amèrica Llatina. El 2002 es va convertir en consellera delegada de Banesto a Espanya, abans de ser consellera delegada de Santander UK el 2010.

Botín és la presidenta de la Federació Bancària Europea, és membre del consell de la companyia Coca-Cola i membre del consell assessor del MIT CEO. També és fundadora i presidenta de la Fundació CyD, que dóna suport a la contribució de les universitats espanyoles al desenvolupament econòmic i social, i d' Empieza por Educar, la filial espanyola de Teach for All, que forma titulats amb talent per convertir-se en professors.

Ana Botín es va llicenciar en ciències econòmiques al Bryn Mawr College i està casada amb tres fills.

Núria Cabutí va néixer a Barcelona i es va graduar en Ciències Econòmiques per la UAB. Té una llicenciatura en Estudis Econòmics a la Universitat d'Oxford Brookes i és MBA per l'IESE. Va iniciar la seva carrera a Bertelsmann com a analista financera i ha desenvolupat la seva carrera professional en el sector editorial ocupant diversos càrrecs com la Direcció de Màrqueting a Plaza & Janés, Direcció de Comunicació i la Direcció Editorial. El 2010 va ser nomenada CEO-directora general de Random House Mondadori. Des de 2013 és CEO-directora general Espanya i Amèrica Llatina de Penguin Random House amb operacions en nou països i membre de Consell Internacional de Penguin Random House. Núria Cabutí té àmplia experiència en el treball amb equips internacionals i en adquisicions d'empreses i integracions d'operacions que s'ha materialitzat amb la compra de Santillana Ediciones Generales (2014), Ediciones B (2017), Ediciones Salamandra i Edicions La Campana (2019) i pròximament els segells Molí, Serres i la Magrana a RBA duent a Random House al lideratge en el mercat de llengua hispana. Des de l’1 de juny de 2021 és presidenta del Bertelsmann Management Representative Committe i membre del Bertelsmann Supervisory Board.

Penguin Random House és un grup editorial líder en llengua espanyola. La companyia amb seu a Barcelona, ​​opera també a Portugal, Argentina, Xile, Uruguai, Mèxic, Colòmbia, Perú i té oficina a Miami. Té 54 segells editorials que són punt de referència de publicacions contemporànies com ara Lumen, Debate, Alfaguara, Grijalbo, Salamandra i Plaza & Janés. El seu catàleg d'autors inclou a guanyadors de premis Nobel com JM Coetzee, Gabriel García Márquez, V.S. Naipaul, Elfriede Jelinek, Orhan Pamuk, Doris Lessing, Alice Munro, Mario Vargas Llosa, José Saramago i Svetlana Alexiévich entre d'altres.

Nadia Calviño, vicepresidenta segona del Govern d’Espanya i ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital des de gener de 2020, és llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials (1991) per la Universitat Complutense de Madrid, llicenciada en Dret (2001) per la Universitat Nacional d'Educació a Distància i, des de 1994, funcionari de l'Administració de l'Estat com a membre del cos de Tècnics Comercials i Economistes de l'Estat. En la seva experiència professional més recent ha ocupat càrrecs al Govern d'Espanya com a ministra d'Economia i Empresa (juny 2018 - gener 2020) i a la Comissió Europea, on ha estat directora general de Pressupostos (maig 2014 - juny 2018), directora general adjunta de Serveis Financers (octubre 2010 - maig 2014) i directora general adjunta a la Direcció general de Competència (setembre 2006 - desembre 2010). Abans d'unir-se a la Comissió Europea el setembre de 2006, va desenvolupar la seva carrera a l'Administració espanyola ocupant diversos llocs dins del Ministeri d'Economia en els àmbits de comerç exterior, anàlisi i previsió macroeconòmica, política econòmica i defensa de la competència. En aquest últim camp, va exercir els càrrecs de subdirectora general d'Afers Jurídics, subdirectora general de Fusions i directora general de Defensa de la Competència.

La vicepresidenta Calviño ha impartit classes de Política Econòmica i Sistema Financer a la Universitat Complutense de Madrid. Així mateix, ha publicat un gran nombre d'articles sobre matèries de la seva competència i ha estat guardonada amb els Premis Dona Líder 2012 per l'Escola de Negocis Aliter i Advocada de Sector Públic de l'any 2007, concedit per la revista Iberian Lawyer.

Nascut a Palència el 1981, està casat i té dos fills. Actualment és President de el Partit Popular, líder de l'oposició, i diputat nacional per Madrid. Ha estat President de la Comissió d'Educació i Vicepresident de la Comissió d'Afers Europeus de Congrés.

És membre de el grup "New Leaders for Europe" de l'Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Ha estat non-resident fellow de la School of Advanced International Studies de la Universitat John Hopkins i professor al Global Leadership and Competitiviness Program de la Universitat de Georgetown.

És advocat i economista col·legiat a Madrid.

Va iniciar la seva carrera professional en el sector financer, primer en el Bank of America i més tard com a Directora Financera a Nissan Motor Ibérica. Posteriorment, va assumir la Direcció General de RTVE Catalunya i, després, va ser Consellera Delegada de Planeta 2010, empresa que aglutina el negoci audiovisual del Grup. Després d’això, i havent sigut també fundadora de l’start up Content Arena, va exercir de Directora General de Mitjans Audiovisuals de Recoletos Grupo de Comunicación, on dirigí el negoci audiovisual del Grup. Entre 2008 i 2020 ha sigut sòcia de Seeliger y Conde.

És Consellera Independent de Banc Sabadell i Repsol. Així mateix, és patrona de la Fundació Cellnex, membre del Consell Assessor d’Adevinta (Grupo Schibsted) i membre del Comitè Executiu de l’IESE Alumni.

Enginyera industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i MBA i PADE per l’IESE, també ha realitzat el Programa de Mentor pel Massachusetts Institute of Technology (MIT).

Ada Colau Ballano és la primera dona alcaldessa de la història de Barcelona. Ha dedicat gran part de la seva vida a l’activisme social i la defensa dels drets humans. L’any 2009 va impulsar la creació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). El 2014 va fundar Guanyem Barcelona (posteriorment Barcelona en Comú), una plataforma política ciutadana, que el 2015 va guanyar les eleccions municipals. El 2019 va ser reelegida alcaldessa de Barcelona.

Des de l’Ajuntament ha donat prioritat a polítiques públiques centrades en la lluita contra les desigualtats, el dret a un habitatge digne, l’impuls d’un model més sostenible de ciutat i l’enfortiment de la participació ciutadana. També ha apostat per la regulació de l’impacte del turisme, per una economia diversificada, inclusiva i verda i pel reforç dels serveis públics. El feminisme, la reivindicació de la diversitat i la solidaritat també ocupen un espai central en les polítiques municipals.

Les polítiques impulsades pel seu govern han rebut diferents premis i reconeixements internacionals.

A més de ser alcaldessa i presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), és enviada especial per a la relació de les ciutats amb Nacions Unides de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU).

Jaume Collboni Cuadrado (Barcelona, ​​1969). Actualment és el regidor president del grup municipal Socialista i el primer tinent de l’Alcaldia d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda a l'Ajuntament de Barcelona.

Anteriorment va ser Tinent de l’Alcaldia d'Empresa, Cultura i Innovació entre el juny del 2016 i l’octubre del 2017, i Vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Ha estat diputat al Parlament de Catalunya entre els anys 2010 i 2014, arribant a exercir com a portaveu del grup parlamentari socialista, a més de coordinador del mateix entre 2005 i 2010.

Anteriorment va formar part de la direcció nacional de la UGT i va ser membre del Consell Econòmic i Social d'Espanya. És advocat de professió i va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, ​​amb un postgrau en Direcció i organització de sistemes d'informació per la Universitat Pompeu Fabra.

Després de les eleccions municipals del 26 de maig del 2019 i fruit de l'acord de govern d'esquerres a l'Ajuntament de Barcelona, ​​ha assumit la Primera Tinença d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, ​​a més de la vicepresidència primera de la Diputació de Barcelona.

Joaquín Conca és un dels tres cofundadors i actual coCEO de Freepik Company. Des de la seva fundació el 2010, és el responsable de les activitats relacionades amb programació i sistemes, així com de les relacions externes de negoci de la companyia.

Nascut a Cox (Alacant) el 1976, Joaquín és Enginyer Informàtic i Llicenciat en Física per les universitats de València i Paris-Sud XI, sent el 1r de la seva promoció en Enginyeria Informàtica. Va començar la seva trajectòria professional a París treballant com a enginyer informàtic i, en paral·lel, va estar desenvolupant la posada en marxa de Loquo, web d'anuncis classificats que va acabar sent comprat per eBay el 2005. Posteriorment, Joaquín va fundar Panoramio, primera empresa espanyola comprada per Google, després del que va passar 3 anys treballant a Google com Tech Lead de la pròpia Panoramio.

Més tard, Joaquín va seguir desenvolupant la seva faceta emprenedora amb la creació d'empreses com PressPeople, Thumbr.io, BeSoccer i Freepik Company, de les que és cofundador.

Antonio Garamendi Lecanda (Getxo, Biscaia, 1958) és un empresari espanyol i president de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) des del 21 de novembre de 2018. A més, va ser president de CEPYME (Confederación Española de la Pequeña y Mediana Empresa) entre els anys 2014 i 2018.

1. Biografia

Des de molt jove es va dedicar al món de l'empresa en una triple vessant: negocis familiars, projectes iniciats per ell mateix i presència en els consells d'administració i consells assessors de grans empreses.

En l'àmbit professional, Antonio Garamendi és fill i net d'empresaris, com també la seva dona, així que el concepte d'empresa és una cosa consubstancial amb ells, els valors i principis empresarials els han viscut des de la seva infància.

En l'actualitat, la seva activitat empresarial privada se centra en els sectors del metall, construcció, immobiliari, assegurances i hostaleria, participant com a accionista o conseller en diferents empreses. A més, és conseller independent i vicepresident d'AENOR INTERNACIONAL, i president de la Comissió de nomenaments i retribucions.

1.1. President de CEOE

Va començar des de molt jove la seva participació en les organitzacions empresarials, el que el va portar a ser el president fundador de l’ Asociación de Jóvenes Empresarios del País Vasco (AJEBASK), de la qual va passar a convertir-se en president de la Confederación Española de Jóvenes Empresarios (CEAJE) i, una mica més tard, president de la Confederación Iberoamericana de Jóvenes Empresarios (CIJE).

Ha estat membre de la Junta Directiva de la Confederación Empresarial de Vizcaya (CEBEK), president de la Comisión de Energía de CEOE, president de la Comisión de Creación de Empresas de la CEOE i president de la Confederación Española del Metal (CONFEMETAL).

En l'actualitat, els càrrecs representatius que Antonio Garamendi exerceix són:
• President de la CEOE, des del 21 de novembre de 2018.
• Vocal d’ Instituto de Estudios Económicos IEE.
• Vocal de la Fundación FORMETAL.
• Vocal de la Comisión Ejecutiva del Metal de Vizcaya i de la Cámara de Comercio de Vizcaya.

2. Distincions i càrrecs

Antonio Garamendi actualment Presideix la FUNDACIÓN AYUDARE, l'activitat principal d’aquesta és obrir pous d'aigua potable a Etiòpia, on s'ha creat la primera empresa etíop amb capital espanyol per a aquest fi.

- Membre de la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción, FAD
- Membre del Consejo Asesor Cátedra Internacional de Mujer, Empresa y Deporte de la Universidad UCAM
- Membre del consell Deusto Business School de la Universitat de Deusto
- Membre del Consejo Asesor Mujeres AVENIR.
- Ha pertangut al Patronat del Museu GUGGENHEIM de Bilbao i ha estat vocal de BILBAO METRÓPOLI -30 així com de la Cambra de Comerç de Biscaia.
- Ha estat elegit cònsol de Bilbao per la Cambra d'aquesta ciutat.

Pilar García de la Granja nascuda a Burgos el 1971, és una periodista espanyola especialitzada en informació econòmica. Per aquest treball va rebre l'Antena d'Or el 2008 a la millor informació econòmica de la ràdio espanyola.

Arran de la malaltia del seu fill petit, funda i presideix la Fundació Voler, organització privada sense ànim de lucre que destina tots els seus recursos a la investigació, educació i conscienciació social de malalties neurològiques rares de nens i adolescents, portant-la aquesta mateixa causa a ser membre del patronat de la Rond Star Fundation dels Estats Units.

A més, en el seu escàs temps lliure ha escrit dos llibres: Em vaig equivocar (Ed. Planeta) i En què jardí ens han ficat (Ed. Homo Legens).

Durant la seva trajectòria professional ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en ràdio, premsa i televisió.Amb el Grup Mediaset ha estat corresponsal als Estats Units durant sis anys i col·laboradora habitual en els principals programes de Grup a Espanya.

En l'actualitat continua a Mediaset on és Sotsdirectora del diari en línia Niusdiario.es i membre del comitè editorial.

Pilar va començar fent pràctiques en el Diari de Burgos, i des de llavors la seva carrera com a periodista ha estat àmplia tant en l'àmbit nacional com internacional. Va ser Redactora del Wall Street Journal Spanish Edition, responsable de Bureau de Nova York de Connexió Financera (CNBC_TELEVISA) sent la primera dona llatina a fer informació en directe per ràdio i televisió des del NYSE i el mercat tecnològic de l'NASDAQ.

Ha ocupat el càrrec de subdirectora d'Expansió TV (grup Recoletos), va participar en la fundació del diari El Economista, Redactora Cap d'Economia d'Onda Cero Radio, responsable d'Economia d' Intereconomía Ràdio i fundadora del diari en línia de Tendencias del Lujo, Theluxonomist.es.

A més, Pilar col·labora en la cadena COPE tant en el programa de Carles Herrera "Herrera en COPE" com en el d'Ángel Expósito (on porta la informació econòmica a La Linterna). També és articulista en diferents revistes professionals on destaca el seu article trimestral de fons en la Publicació de Registradors d'Espanya.

Teresa Garcia-Milà és catedràtica d'economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), directora de la Barcelona Graduate School of Economics, i investigadora associada del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI). És llicenciada en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i doctora en Economia per la Universitat de Minnesota. Ha estat professora de la State University of New York at Stony Brook, i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat degana de la Facultat d'Economia i Empresa i vicerectora de política científica a la UPF, i presidenta de l'Associació Espanyola d'Economia.

És consellera de Repsol, i ha estat consellera de Banc Sabadell, Enagas i Vueling. És vocal del consell assessor d'afers econòmics del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital i ha estat membre de Consell Assessor de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF). És membre de la comissió executiva de Barcelona Global, entitat de la qual ha estat vicepresidenta. Ha estat vicepresidenta del Cercle d'Economia i vocal de la seva junta directiva durant diversos anys.

La seva recerca s'ha centrat en estudiar l'impacte de la inversió pública en el creixement econòmic, i en l'anàlisi de com diferents estructures fiscals i diversos models de federalisme fiscal afecten el creixement econòmic, la distribució de recursos i el benestar econòmic.

Nascut a Badalona l’any 1964.

És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra i en Administració i Direcció d’Empreses per ESADE. Compta amb una llarga trajectòria com a alt directiu en la gestió empresarial i la comunicació corporativa.

En els darrers 30 anys, ha format part dels comitès de direcció de diverses companyies d’arrel catalana, com Catalana de Gas, Gas Natural, Petrocat i La Caixa, i d’altres del sector energètic espanyol com Repsol i Petronor.
Fins al desembre de 2019, va ser director general de la Fundació “la Caixa” i membre del comitè d’inversions de Criteria. Va dirigir i implementar el Pla Estratègic 2016-2019 de la Fundació “la Caixa”, que concentrava les inversions en l’acció social transformadora, la igualtat d’oportunitats i els centres de recerca de Catalunya.

Ha participat en diferents entitats de la societat civil i cultural del país. Entre altres, ha estat vicepresident de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i president del Consell de Mecenatge del Gran Teatre del Liceu.

Nascut a Bilbao el 1954. Casat i amb dos fills. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Comercial de Deusto. Finances i Planificació Estratègica per la Universitat de Leeds (U.K.). Professor de la Universitat Comercial de Deusto, a l'Àrea de Planificació Estratègica (1977-1979).

Trajectòria professional: ingrés al Banc de Bilbao el 1977 en l'Àrea de Planificació Estratègica. El 1992 és nomenat director general del BBV i el 1994 passa a formar part del seu Comitè de Direcció, sent responsable de Banca Comercial a Espanya i de les operacions Llatinoamericanes. A l'abril de l'any 2001 és nomenat director general del Grup BBVA, responsable de Banca Minorista a nivell global. Al desembre d'aquest mateix any 2001 és nomenat conseller delegat del Grup BBVA, càrrec que va exercir fins a octubre de 2009. A partir del maig de 2012 fins el març del 2021 va ser president de Bankia i de BFA.

En la seva extensa vida professional ha estat Conseller i Vicepresident de Telefónica, Vicepresident de Repsol i president de la Fundació Espanya-USA, Conseller de BBVA Bancomer a Mèxic i Conseller de Citic Bank a la Xina.

Actualment és President de CaixaBank, Vicepresident de CECA, President de Garum Fundatio, President de Deusto Business School i president del Consell Assessor de l'Institut Franklin.

Nascut a Madrid, Javier va estudiar a Espanya, Londres i París, alhora que participava en les millors competicions eqüestres internacionals. Es va llicenciar en Administració d’Empreses a l’European Business School i va continuar treballant de postgrau en Estratègies Internacionals de Màrqueting a la Northwestern University de Chicago. El 1995 va fundar Fun & Basics, especialitzat en bosses i accessoris de moda contemporània. Al cap de deu anys, Javier va fer créixer el negoci fins a 350 punts de venda i 70 botigues minoristes de marca. Els seus èxits van ser reconeguts per la indústria quan el 2005 va ser guardonat com a millor jove empresari de Madrid.

A poc a poc, Javier es va sentir frustrat per la quantitat de residus que veia produïts per la indústria de la moda.

Es va embarcar en la missió de crear un concepte completament nou que combinés la seva sensibilitat de disseny i comprensió del consumidor de moda amb els últims materials reciclats. El 2013 va llançar ECOALF, que porta el nom dels seus fills Alfredo i Alvaro.

Sota el seu lideratge, l’empresa ha crescut constantment i ara produeix una col·lecció de vida total i sostenible de roba exterior, roba de bany, roba casual, ioga, calçat i accessoris. Javier ha ampliat estratègicament la distribució d’ECOALF per incloure molts dels grans magatzems i minoristes especialitzats més prestigiosos del món (amb més de 1.500 punts de venda). El 2013 va supervisar l’obertura d’un ECOALF concept store integrat, showroom i seu social a Madrid.

Ecoalf ha col·laborat amb empreses com Apple, Swatch, Coolhunting, Coca-Cola i Will-i-am, Barneys NY i ha obert botigues a Berlín, Barcelona i Tòquio. Des de 2018 Ecoalf està certificada com a B Corp (primera marca de moda espanyola), reconeguda per no ser la millor del món, sinó la millor PER AL món.

Javier ha estat guardonat amb els innovadors socials de la Fundació Schwab de l’any 2020 per revolucionar la indústria de la moda i liderar el canvi cap a un futur sostenible. La Fundació Schwab per a l’emprenedoria social és l’organització germana del Fòrum Econòmic Mundial. Afirmant Ecoalf com la primera marca de moda del món a obtenir el premi.

Catedràtic d'Economia d'IESE Business School.

És Doctor en Economia (1987) per la Universitat de Califòrnia (Berkeley), i Research Fellow del Center for Economic Policy Research (CEPR) de Londres.

Jordi Gual és president del Consell d’Administració de VidaCaixa des d’abril de 2021. Així mateix, és membre del Consell d’Administració de Telefónica i membre del Consell de Vigilància d’Erste Group Bank. També és president de FEDEA, vicepresident del Cercle d’Economia i membre dels Patronats de la Fundació CEDE i la Institució Cultural del CIC.

Entre 2016 i 2021 va ser president del Consell d’Administració de CaixaBank. Abans d'assumir aquest càrrec, era Economista en Cap i Director Executiu de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank i Director General de Planificació i Desenvolupament Estratègic de CriteriaCaixa. Es va incorporar al grup “la Caixa” l'any 2005. Ha estat membre del Consell d’Administració de Repsol, Conseller Econòmic en la Direcció General d'Afers Econòmics i Financers de la Comissió Europea a Brussel·les i Professor Visitant a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, la Université Libre de Bruxelles i la Barcelona Graduate School of Economics.

Jordi Gual ha publicat àmpliament sobre temes bancaris, integració europea, regulació i política de competència.

El 2019 li va ser atorgada la Insígnia d’Or de l’Institut Espanyol d’Analistes Financers, el 1999 va ser guardonat amb el premi de recerca del European Investment Bank, i el 1979 amb el Premi Extraordinari de Llicenciatura en Ciències Econòmiques i Empresarials. També va rebre una beca Fulbright.

Philipp Hildebrand, vicepresident de BlackRock, és membre del Comitè Executiu Global de la firma. També supervisa el BlackRock Investment Institute (BII) i el BlackRock Sustainable Investing (BSI).

El Sr. Hildebrand es va incorporar a BlackRock el 2012. Abans d'això, va exercir com a president de la Junta de Govern del Banc Nacional Suís (SNB). En aquesta capacitat, també va ser director del Bank for International Settlements (BIS) (Banc de Pagaments Internacionals), governador suís del Fons Monetari Internacional (IMF) i membre de la Junta d'Estabilitat Financera (Financial Stability Board) (FSB), de la qual els líders del G20 van nomenar-lo vicepresident el 2011. També va ser president del Comitè Administratiu del Consell d'Administració del BIS, i va formar part del Comitè Directiu i del Plenari de la Junta d'Estabilitat Financera (FSB). Anteriorment, el Sr. Hildebrand va ser director d'Inversions d'un banc privat suís i soci de Moore Capital Management a Londres.

El Sr. Hildebrand és fideïcomissari del Museu Britànic, membre del Grup dels Trenta (G30) i membre honorari del Lincoln College d'Oxford. És membre de Consell Assessor Internacional de l'Escola de Govern Blavatnik de la Universitat d'Oxford i del Consell de Lideratge Internacional d'Europa per a la Universitat de Toronto. És Chevalier de l'Ordre National du Mérite (Cavaller de l'Ordre Nacional de Mèrit) (França).

El Sr. Hildebrand va obtenir una llicenciatura a la Universitat de Toronto, un màster a l'Institut de Graduats d'Estudis Internacionals a Ginebra i un doctorat a la Universitat d'Oxford.

Doctor en Ciències Químiques per la Universitat del País Basc. Llicenciat en la Facultat de Ciències Químiques de Sant Sebastià. Premi Extraordinari Fi de Carrera.

El 2008, Josu Jon Imaz es va incorporar al Grup Repsol com a president de la seva filial Petronor.

El 2010 va assumir la Direcció Executiva de refinació de Repsol, liderant també la Direcció Executiva de Noves Energies.

El 2012 es va incorporar al Comitè de Direcció de Repsol com a director general de l'Àrea Industrial i Noves Energies.

Dins de la seva activitat professional, i al marge de la seva pertinença a grup Repsol, Josu Jon Imaz va ocupar, des de novembre de 2011 fins a setembre de 2014, la presidència de l'Associació Espanyola d'Operadors de Productes Petrolífers (AOP).

En 2014 va ser designat conseller delegat de la Companyia i vocal de la Comissió Delegada. Des de setembre de 2016 a febrer de 2018 va ser també vicepresident de Gas Natural SDG.

En la seva etapa de dedicació política, va ser conseller d'Indústria, Comerç i Turisme, així com a portaveu de Govern Basc de 1998 a 2003, president de l'EVE (Ente Vasco de la Energía) en el mateix període, i president de l'Executiva d’ EAJ- PNB de 2003 a 2007.

Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid (1987). A l'any següent (1988) va ingressar al Cos d'Advocats de l'Estat amb el número 1 de la seva promoció.

Des de 2011 és President d'Inditex i prèviament, de 2005 a 2011, va ser vicepresident i conseller delegat.

Harvard Business Review l’ha designat com el millor CEO del món dos anys consecutius.

Isla és a més membre del CEO Advisory Board del MIT (Massachusetts Institute of Technology) de Boston i patró en diferents Fundacions i Institucions, com el Museu Nacional del Prat i el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia.

Andreu Mas-Colell és professor emèrit (catedràtic) d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Va ser catedràtic d’Economia a la Universitat de Harvard (1981-96), professor d’Economia i Matemàtiques a la Universitat de Califòrnia (Berkeley) (1972-80) i president de la Barcelona Graduate School of Economics (2006-desembre 2010). Ha servit com a editor del Journal of Mathematical Economics (1985-88), i d’Econometrica (1988-92) El professor Mas-Colell és Fellow de l’Econometric Society i va ser el seu president en 1993. L’any 1997 va ser elegit International Member de la National Academy of Sciences dels EUA i Foreign Honorary Member de l’American Economic Association. Ha estat Sloan Fellow i Guggenheim Fellow, membre de l’Executiva de la International Economic Association, president de l’Associació Espanyola d’Economia i president de l’European Economic Association (2006). De l’any 2000 al 2003 va ser Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Ha estat secretari general del Consell Europeu de Recerca (ERC) de juliol del 2009 fins agost del 2010. L’any 2005 va ser escollit membre de l’Institut d’Estudis Catalans i en el 2008 de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas. Ha estat membre del Consell Assessor del Servei d’Estudis de “La Caixa”, president del Consell Assessor Científic de “Telefónica Investigación y Desarrollo” i membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia. Des de desembre de 2010 fins gener del 2016 va ser conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Actualment és president del Barcelona Institute of Science and Technology.

Ha escrit 130 treballs d’investigació sobre temes que abasten des de la teoria abstracta de l’equilibri general i l’estructura dels mercats financers fins a polítiques de preu per a empreses públiques passant per la teoria de jocs d’estratègia. És autor del llibre The Theory of General Economic Equilibrium: A Differentiable Approach (Cambridge University Press, 1985) i coautor del llibre de text postgraduat Microeconomic Theory (Oxford University Press, 1994). Ha estat guardonat amb el Premi Rey Juan Carlos de Economía (1988), la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1994), el Premio Nacional de Investigación Pascual Madoz (2006), la Creu de Sant Jordi (2006), el Reconeixement al Progrés Empresarial de la CECOT (2008), el premi Cercle d’Economia (2008) i el Premio Fundación BBVA Fronteras del Conocimiento en Economía, Finanzas y Gestión de Empresas -compartit amb H. Sonnenschein- (2009). És Doctor Honoris Causa per les universitats d’Alacant, de Toulouse, HEC (París), la Universidad Nacional del Sur (Argentina) i la University of Chicago.

Núria Mas és Professora Ordinària i directora de departament d'Economia a l'IESE. La professora Mas és també titular de la Càtedra Jaime Grego de Healthcare Management. Compta amb un Ph.D. in Economics de la Universitat de Harvard i és llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra. Abans d'incorporar-se a l'IESE, Núria Mas va treballar com a associada a Lehman Brothers International. Núria Mas és Consellera del Consell de Govern del Banc d'Espanya.

La professora Mas imparteix classes d'Economia i Economia Sanitària en els programes MBA i Executive MBA, així com en altres programes de formació per a directius. A més, és directora acadèmica de la Trobada del Sector Sanitari de l'IESE, que se celebra anualment.

Núria Mas va pertànyer fins a setembre de 2015 al Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a la investigació, els seus interessos se centren en l'economia de la salut, especialment en l'organització dels sistemes sanitaris per arribar a la Triple Meta de millor salut per a la població, millors cures per als pacients i racionalització de la despesa. Ha analitzat també els efectes dels diferents sistemes sanitaris sobre la salut de la població i com els hospitals i els metges responen a diferents mecanismes d'incentius. Així mateix, ha investigat sobre l'avaluació de polítiques públiques. Els seus treballs han estat publicats en diverses revistes internacionals, com el Journal of Health Economics, The Review of Industrial Organization, Food Policy o l'International Journal of Healthcare Finance and Economics.

La professora Mas també ha treballat com a assessora i consultora en l'àmbit de l'economia sanitària per a la Comissió Europea, diverses institucions públiques i el sector sanitari.

Llicenciat en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Pere Navarro i Morera va ser nomenat delegat especial de l’Estat a El Consorci de la Zona Franca de Barcelona pel Consell de Ministres del Govern d’Espanya el 29 de juny del 2018.

Accedeix a aquest càrrec de responsabilitat després d’una dilatada trajectòria en la qual destaca la seva experiència com alcalde de Terrassa 2002-2012, com a primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) entre 2011-2014, i diputat per Barcelona, president del Grup Parlamentari Socialista i membre de la mesa al Parlament de Catalunya.

David Pellicer (Barcelona 1978) va deixar els estudis amb 19 anys per ajudar en el negoci familiar que el seu avi i els seus pares havien construït. Amb els valors i coneixements inherents de dues generacions, David va entrar a l'empresa sense experiència, però amb molt d'entusiasme i disposat a crear alguna cosa nova.

Així va néixer Etnia Barcelona amb l'objectiu de ser una marca lliure, humana, multiètnica ... David va introduir el color en un accessori que sempre havia estat marró o negre, trobant així un senyal d'identitat per a la marca el primer èxit va ser Eivissa, una col·lecció d'ulleres fluorescents que van marcar l'estiu de l'any 2003.

Dissenys atrevits per a tot tipus de persones en combinacions de color mai vistes que ressalten la personalitat de cada rostre. A més, la relació amb creadors contemporanis com Nobuyoshi Arakai, Steve McCurry, Yves Klein, Basquiat o David Bowie, per desenvolupar col·laboracions que aporten llum a la marca, s'han posicionat a Etnia Barcelona com a referent en el món de l'òptica i de la moda.

David ha mantingut la tradició original de la família Pellicer de fabricació d'alta qualitat gràcies a l'ús d'acetats naturals i lents de vidre mineral en cadascuna de les seves muntures.

Amb més de 400 treballadors, 100 mil punts de venda, 1 flagship propi al centre de Born de Barcelona, ​​quatre filials a Àsia, Canadà i els EUA, David Pellicer dirigeix ​​la companyia des del departament de disseny on bolca el know how familiar sense deixar prestar especial atenció a l'detall en tots els processos de la signatura.

David ha aconseguit amb el valor que atorga l'experiència adquirida per tres generacions en el transcurs de més de 70 anys, perfeccionat i acreditat per la seva dedicació, la seva passió i el seu esforç, una marca que és ara una força mundial en el sector de les ulleres .

Mantenint el llegat de 20 anys de fabricació artesanal de les ulleres amb més qualitat d'Europa.

Marc Puig va néixer a Barcelona i va estudiar Enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya (1986). El 1990 va obtenir un MBA per la Universitat de Harvard amb una beca concedida per La Caixa.

El 1991 es va incorporar a Antonio Puig S.A. com a Director of R & D and New Product Development.

El 1996 va ser nomenat President de Puig en EE. UU., I President de l'empresa de moda Carolina Herrera Ltd a Nova York.

El 2001 va tornar a Barcelona per assumir el càrrec de President of the Fashion Division i Sènior Vice President Corporate Development.

En 2004 va ser nomenat CEO de Puig i, el 2007, President de Consell d'Administració de Puig. Continua ocupant els dos càrrecs fins a la data.

És President de l'IEF (Institut de l'Empresa Familiar), vicepresident de l'Cercle d'Economia, membre de l'Harvard Business School European Advisory Board i de l'IESE International Advisory Board.

El 2015 va ser guardonat a Chicago amb el Kellogg 's Family Business Leadership Award. Rep a Nova York el "Hall of Fame" 2017 per la Fragrance Foundation d'Amèrica.

Actual President i Conseller Delegat de Naturgy des del febrer de 2018.

Va néixer el 1963, natural de Palma de Mallorca, està casat i té 5 fills. Enginyer Industrial, especialitat mecànica, per la Universitat Politècnica de Barcelona, ​​i MBA per l'IESE.

Prèviament era Vicepresident i Conseller Delegat d'Abertis Infraestructuras on es va incorporar el 2009. Des del 2015, i fins a la seva incorporació a Naturgy, era també president de Cellnex Telecom, on va liderar la seva sortida a borsa el 2015.

Anteriorment a la seva etapa a Abertis, va ser director general de l'hòlding industrial Criteria CaixaCorp, des de la posició va dur a terme la seva sortida a borsa a l'octubre de 2007.

Va començar la seva carrera professional en el sector de l'automòbil vinculat primer per al Grup Volkswagen i després per Johnson Controls. Posteriorment va ser director general del grup de ciments Uniland.

A més, ha estat membre de diferents Consell d'Administració en diversos països: Sanef, Eutelsat i Boursorama a França; Hispasat, Agbar i Adeslas a Espanya; Arteris al Brasil, VíasChile a Xile; SC Enfida a Tunísia; Southern Cement a UK; Cem. Avellaneda a l’Argentina.

Vicepresident de Conserves DANI

Diputat al Parlament de Catalunya (1986-1992)

Senador per la Comunitat Autònoma de Catalunya a les Corts Espanyoles (1988-1992)

Diputat al Congrés dels Diputats (1993-2015)

Portaveu de Convergència i Unió a la Comissió d'Economia, Hisenda i Indústria del Congrés dels Diputats (1993-2015)

Medalla d'Honor de Foment del Treball a la trajectòria empresarial (2009)

Medalla Bernardo O'Higgins, atorgada pel president del Govern de Xile, Eduardo Frei Ruiz-Tagle, en reconeixement per les Inversions espanyoles en aquest país (2004)

Insígnia d'Or i Brillants del RCD Espanyol (2011)

Responsable a la CEOE de les relacions amb les Corts Espanyoles (2016-2018)

President de Foment del Treball des del novembre 2018

Vicepresident de la CEOE des del 2018

Membre del Consell Assessor de Participació, Transparència i Acció Social d'Aigües de Barcelona 2019

És Enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Barcelona (promoció 1980).

Des de març de 2013: vicepresident executiu de SUEZ, a càrrec d'Europa del Sud i Latam.

Des de juny de l'any 2010 és president d'Agbar, holding constituït per més de 115 empreses; referent en la gestió del cicle integral de l'aigua amb més de 150 anys d'història.

L'any 2002 és nomenat director general d'Aigües de Barcelona.

El 1999 es trasllada a Xile, després d'haver estat nomenat gerent General de Aguas Andinas, SA, una de les empreses sanitàries més grans d'Amèrica Llatina, que presta servei a més de 6 milions d'habitants a la ciutat de Santiago de Xile i la seva àrea metropolitana.

En 1998 és nomenat director general Internacional del Sector Aigua i Sanejament, després d'iniciar la seva trajectòria a Agbar el 1995 com a delegat del Grup a Portugal.

Entre 1989 i 1995 és gerent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Abans d'aquesta data va exercir com a enginyer de Camins, Canals i Ports en diferents empreses.

Ha ostentat, entre altres càrrecs, els de vicepresident tercer de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona; president del Comitè Hispano Xilè del Consell Superior de Cambres de Comerç, Indústria i Navegació d'Espanya; Membre del Comitè Executiu i de la Junta Directiva del Cercle d'Economia; president de la Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà.

Actualment és president de la Fundació Agbar, la Fundació Aquae i la Fundació Acuorum; és vocal del Consell Consultiu de Foment del Treball Nacional; membre de Consell Assessor Empresarial de CEOE forma part del Patronat de l'Institut Cerdà i del Patronat d'altres fundacions, com la Fundació Prínceps de Girona, la Fundació Carolina, Fundació COTEC, Fundació Camins i Fundació pro Real Academia Española.

Condecorat amb la Medalla Ildefons Cerdà de Col·legi d'Enginyers, Camins, Canals i Ports de Catalunya (2008); la Medalla al Mèrit Professional (2010) i la Medalla d'Honor (2017) de Col·legi d'Enginyers, Camins, Canals i Ports.

Miguel Trias és Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona el 1996 i catedràtic de dret mercantil d'ESADE. Va ser degà de la Facultat de Dret des de 1997 fins a 2001. També ha estat membre de la Junta i president d'Esade Alumni. I ha publicat diversos llibres i nombrosos articles sobre dret de societats i govern corporatiu.

Advocat en exercici des de 1981 i amb una àmplia experiència en les diverses àrees de dret mercantil, en l'any 2005 s'incorpora com a soci a Cuatrecasas, on ha estat director de l'oficina i membre del consell d'administració.

Actualment és secretari del Consell d'Administració de diferents societats, membre de la Junta del Cercle d'Economia i vicepresident de l'associació 22@Network.

Laura Urquizu és sòcia i Consellera Delegada de Red Points des de 2014. Durant aquests cinc anys, ha pivotat el model de companyia, transformant-la en un SAAS, que opera de forma global a tot el món. Amb la seva visió, la firma ha portat el seu model de negoci cap a la protecció global de la distribució a internet de qualsevol tipus d'empresa, incloent a més de pirateria i falsificacions, també grey market i altres infraccions. Sota el seu lideratge, l'empresa ha augmentat exponencialment les seves vendes, a més d'aixecar diverses rondes de finançament amb alguns dels fons de capital més rellevants del món, com Mangrove, Northzone, Eight Roads o Summit Partners.

Prèviament, Laura Urquizu va ocupar càrrecs executius i de direcció a Arthur Andersen, Caja Navarra i Corporació CAN. Posteriorment va ser consellera en nombrosos consells d'administració d’start ups europees de tecnologia i va assessorar a diversos grups d'inversió en empreses tecnològiques.

A l'agost de 2018, Red Points va ser nomenada entre "les empreses emergents més populars d'Europa" per la revista Wired. A més, el 2018, Urquizu va ser destacada entre les "50 dones empresàries i inversores més influents en la indústria tecnològica europea" per EU-Startups.

També va aparèixer recentment a la portada de la revista European CEO i recentment ha estat nomenada per AED millor CEO d'Espanya en la categoria startup el 2019. El 2020, publicacions especialistes com Forbes i Business Insider l’han reconegut com una de les líders empresarials més rellevants a nivell global.

Laura Urquizu també és membre de la Junta del Cercle d'Economia des del juny de 2019 i Fundadora i Presidenta de Global Legal Tech Hub des del març de 2020.

És arquitecte, economista i sociòleg. Doctor en Planificació Urbana i Regional. Ha estat professor d'Urbanisme a l'Escola d'Arquitectura de Madrid, així també de la Universitat de Navarra. Professor visitant de la Universitat de Pensilvània i assessor del Departament d'Urbanisme de la Politècnica de Zurich ETH.

Va ser president d’ ISOCARP, l'Associació Internacional d'Urbanistes, que compta amb membres en 70 països de món. És Fellow i Trustee de les Eisenhower Fellowships; l'any 2014 va rebre l’ "EF Distinguished Alumnus Award". Des de l'any 2005 és el Cònsol General Honorari de Singapur a Madrid.

Les seves idees i projectes s'han difós a través de més de 30 llibres i conferències internacionals a Europa, Estats Units d'Amèrica, Amèrica Llatina, Àsia, Austràlia i Àfrica. Els seus projectes han estat premiats per les Nacions Unides, la Unió Europea, el Consell Europeu d'Urbanistes, col·legis d'arquitectes i associacions empresarials, entre ells, el prestigiós premi "Rei Jaume I", atorgat per S.M. el Rei d'Espanya, i en tres ocasions, el Premi Europeu d'Urbanisme pel seu treball a Euskal Hiria i el disseny de l’ Ecociutat de Sarriguren, a Navarra. En 2017, el president de Singapur li va atorgar el "Public Service Star Award". És membre del jurat del "Premi Mundial de Ciutats Lee Kuan Yew" i actualment president del jurat dels "Premis Europeus d'Urbanisme".

Des de fa aproximadament quinze anys és assessor de Govern de Singapur, a més de diverses ciutats del món, com: Yokohama, Mèxic DF, Bilbao, Buenos Aires, Kuala Lumpur, Sao Paulo, Casablanca, Moscou i Medellín.

Alfonso Vegara és el fundador i president d'honor de la Fundació Metrópoli, un centre internacional d'excel·lència dedicat a la investigació, disseny i la innovació a les ciutats d’arreu del món. La Fundació Metrópoli ha desenvolupat una aliança amb Microsoft per treballar en diferents ciutats del món en la intersecció que es genera entre la tecnologia i el territori. El 2016 va acabar la direcció del projecte "Diamante Caribe y Santanderes de Colombia" el qual ha estat premiat com la idea més innovadora en la 2015 Smart City Expo World Congress de Barcelona, ​​i també amb el prestigiós premi "2017 Global Award for Excellence" per l'Associació Internacional d'Urbanistes ISOCARP.

L'enfocament de treball d'Alfonso Vegara és promoure el valor estratègic de les ciutats i les seves oportunitats de futur en un món complex i interrelacionat. Les seves idees, filosofia i projectes de ciutat es presenten en els seus llibres "Territoris Intel·ligents" i recentment "Supercities. La Inteligencia del Territorio”. Aquesta última publicació va rebre el "Gerd Albers Award" com a millor llibre de 2016 atorgat per l'Associació Internacional d'Urbanistes.

Professor d’economia i finances, i director acadèmic del Public-Private Sector Research Center (PPSRC) d’IESE Business School. Doctor en Economia per la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Ha estat professor a INSEAD, UAB, UPF, U. of Pennsylvania, Harvard i New York University. Director de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC, 1991-2001, i de l’Industrial Organization Program del CEPR 1991-1997. Membre del CAREC 2011-2015, Conseller Especial del Comissari de Competència Joaquín Almunia, 2011-2014. Ha publicat més de cent trenta articles en revistes acadèmiques i tres llibres de referència en les àrees d’oligopoli, transmissió d’informació en els mercats, i competència i estabilitat bancària, així como nombrosos informes de política econòmica europea, entre ells els del grup EEAG del Cesifo de Munich. Ha rebut diversos premis, el darrer el Premio Nacional de Investigación Pascual Madoz el 2020, així com la ERC Advanced Grant per 2009-2014 i per 2018-2023. Duisenberg Fellow del Banc Central Europeu. Distinguished Fellow de la Louhan Academy (Hangzhou). Columnista per a La Vanguardia i Project Syndicate.